Articles de Recerca archivos - Guilda Assessors Històrics

Presentació

setembre 18, 2023/in Articles de Recerca/by admin

Presentació. Guilda Assessors Històrics és un punt de trobada excepcional i singular on la història, l’ensenyament i l’entreteniment convergeixen per proporcionar una experiència educativa profunda i envoltant. Els nostres serveis s’estenen des de la creació d’escapament de rooms temàtics fins a l’assessoria històrica, la construcció d’arbres genealògics detallats i la divulgació històrica a través de múltiples canals.

Presentació d’Escape Rooms Històrics

Els nostres escape rooms són experiències immersives dissenyades amb el major respecte i precisió històrica. Cada sala és una càpsula del temps que transporta els participants a èpoques passades, convidant-los a desxifrar enigmes i resoldre desafiaments basats en esdeveniments reals. El nostre equip d’historiadors i dissenyadors de jocs treballen conjuntament per garantir que cada detall, des de l’escenari fins a les endevinalles, estigui basat en fets i contextos històrics. Ja es tracti d’una fugida de la Torre de Londres al segle XVI o de la resolució d’un misteri a l’antiga Grècia, cada experiència és alhora un viatge educatiu i emocionant.

Presentació de l’Assessoria Històrica

Oferim assessoria històrica per a una àmplia gamma de projectes, incloent pel·lícules, documentals, llibres i exposicions de museus. Els nostres experts s’esforcen per garantir la precisió històrica i l’autenticitat en tots els aspectes del projecte. Amb un profund coneixement i una meticulosa investigació, proporcionem una visió clara i una interpretació precisa dels fets històrics, ajudant-lo a evitar errors comuns i malentesos.

Presentació d’Arbres Genealògics

El nostre servei d’arbres genealògics ofereix l’oportunitat de descobrir la vostra història familiar i les arrels del vostre llegat. Utilitzem una varietat de recursos històrics i tecnològics per traçar la línia de la seva ascendència, revelant connexions familiars i narratives històriques que es poden haver perdut en el temps. Cada arbre genealògic que creem és un testimoni personalitzat i detallat de la seva herència.

Presentació de Divulgació Històrica

Creiem fermament la importància de l’educació i la divulgació històrica. A través d’una varietat de plataformes, incloent-hi articles, podcasts, vídeos i seminaris, difonem el coneixement històric d’una manera accessible i atractiva. Els nostres articles són escrits per experts en la matèria, els nostres podcasts ofereixen discussions en profunditat sobre temes històrics, els nostres vídeos presenten visualitzacions captivadores d’èpoques passades i els nostres seminaris proporcionen fòrums per a l’aprenentatge interactiu i el debat.

A Guilda Assessors Històrics, estem compromesos amb la preservació i la divulgació de la història. Ja sigui que estigui buscant una experiència educativa única, necessiti assessorament expert per al seu projecte, vulgui explorar la seva genealogia o simplement sigui un amant de la història, tenim alguna cosa per oferir. Us convidem a explorar el nostre lloc web ia descobrir tot el que Guilda Assessors Històrics té per oferir.

El concepte de nació

setembre 9, 2023/in Articles de Recerca/by admin

El concepte de nació, tal com s’entén als nostres dies, no apareixerà fins a principis del segle XIX si bé és cert que el terme nations derivat del nascor (nàixer) havia aparegut ja a l’Edat Mitjana, s’usava tan sols per aglutinar a grups de persones nascuts en un mateix lloc, sobretot per diferenciar els estudiants de les universitats en grups segons la procedència. La paraula nació tal com ho entenem avui dia, equivalent en certa mesura a poble, apareix amb el romanticisme i és durant la Revolució Francesa quan comença a popularitzar-se, un concepte molt lligat al de llibertat i igualtat. Fins que Napoleó ho exportaria arreu del món com a estendard.

Partint d’aquesta entradilla, s’observa que el terme nació és de creació recent i com veurem a continuació resulta summament confús ja que no té definició ni delimitació. Per aquest motiu un pot vincular el terme a sentiments de tota mena i que passarien per tot l’espectre, des del més positiu al més negatiu. De fet, podríem dir que aquest terme provoca pràcticament a parts iguals un sentiment didentificació o unió com de rebuig frontal.

A partir d’aquí ens apareix un altre problema, quina base se li atribueix a aquesta presumpta nació. De la mateixa manera que uns apel·len per la llengua, d’altres consideren que el pilar és a la religió, oa la frontera territorial, oa la raça, en una història comuna… Ernest Renan ja el 1882 intentaria resoldre aquesta problemàtica descartant-ne un per un aquests factors fins a establir que tan sols la voluntat col·lectiva d’establir una nació era l’única base comuna en tots els casos. Una afirmació que amb el temps seria contestada tant des de la sociologia com des de la filosofia.

Superant les primeres vicissituds s’arriba al concepte de nacionalisme, que segons Hobsbawm a les Nacions i Nacionalismes des del 1780, es definiria com una ideologia moderna basada en una consciència col·lectiva compartida per tots els membres que se suma a una necessitat d’establir un Estat propi. Partint d’aquesta base queda clar que tots els nacionalistes creuen que hi ha almenys una nació, la seva. Aquesta lògica és la que porta a alguns a pensar que la humanitat està dividida en nacions i perquè hi hagi un ordre mundial cada nació ha de correspondre a un estat. S’observa, doncs, que encara que no hi hagi una definició comuna i acceptada per tothom i que gran part dels humans tan sols sàpiguen que formen part d’una, cap nacionalista no dubtarà de l’existència de la seva pròpia nació, ja que el sentiment de nacionalisme moltes vegades tendeix a assemblar-se de gran manera a la creença en Déu pel seu alt component d’irracionalitat.

El concepte de nació: aplicacions actuals

Aquesta nació definida pels nacionalistes té moltes característiques pròpies, moltes úniques, que passen des d’una llengua pròpia a valors identitaris i elements materials o no, que agrupen tots els que en formen part. A més, en molts casos aquesta nació sol estar en perill constant de disgregar-se per culpa de la pèrdua o abandó de trets identificatius per part dels seus membres o bé per les amenaces externes en forma d’altres nacions que conspiren de forma vil contra ells. És per això que no resulta estrany veure que hi ha molts individus disposats a defensar la seva nació contra aquestes amenaces, arriscant de ser necessari les seves vides ja que una vida humana és insignificant davant del concepte immortal i atemporal de la pàtria.

En individus com aquests se sustenta l’Estat nacional per mantenir la seva unitat, usant dos instruments, l’Exèrcit que ha de ser l’encarregat de defensar la integritat i la independència política davant de tota amenaça exterior i l’educació nacional, que evitarà la disgregació interna defensant la cultura nacional. A partir d’aquí, el sentiment de nacionalisme s’enalteix de manera que arriba un punt en què aquest nacionalisme es converteix en gairebé una religió secularitzada.

En alguns casos de fet, especialment a la part occidental del globus, el sentiment de nacionalisme ha substituït els déus com a objecte de veneració. D’aquesta manera, un concepte que té una definició difícil en l’àmbit polític s’ha convertit en un sentiment contagiós que s’ha anat estenent pel planeta, en diferents formes, però que en tots els casos porta en major o menor mesura dosis d’ingenuïtat religiosa a més de en cap cas satisfer les esperances que s’havien dipositat al principi, incomplint així les promeses fetes en un primer moment.

La primera promesa incomplerta dels nacionalismes era la d’acabar amb totes les guerres, precisament per aquest ordre suposadament apareixeria al món una vegada s’haguessin definit totes les nacions com a tal ja que no hem d’oblidar el context en què neix aquest concepte de nació, en què es creu o es fa creure que tots els conflictes armats són resultat d’ambicions il·legítimes de règims dinàstics. A aquest punt no hi hem d’afegir gaire més, ja que és innegable que amb el nacionalisme s’han multiplicat les guerres, s’han convertit en més massives, més sagnants i en alguns casos han arribat a escalar fins a convertir-se en conflictes supra continentals. A més, han aparegut noves maneres de fer la guerra, com el sistema de guerrilles i altres termes que no existien abans com la conscripció o servei militar obligatori. També el concepte de guerra total també neix amb el nacionalisme, ja que les guerres van deixar de ser una lluita pel control d’una frontera on la població es mantenia a la seva terra veient tan sols com el seu governador passava a ser-ne un altre, per convertir-se en un conflicte en què milers de persones es veuen obligats a desplaçar-se de les seves poblacions per culpa d’aquests conflictes, conflictes que a més han estat molt més mortífers que els anteriors.

Una altra promesa que en cap moment es va complir seria la d’acabar amb l’opressió, ja que com hem vist al principi es vinculava fortament aquest concepte de nació amb la llibertat i igualtat, realment doncs, es considerava que aquesta opressió era únicament conseqüència dels imperis dinàstics i que una vegada dins del marc nacional tots serien considerats com a iguals. Un punt que evidentment no pot estar més allunyat de la realitat ja que el nacionalisme ha incrementat de manera indubtable l’odi entre diferents sectors de la població, produint des de persecucions a genocidis més d’una vegada, a destacar entre d’altres el genocidi armeni per part de els turcs o l’antisemitisme a l’Alemanya Nazi. A més de tots els episodis de violència armada o no per part també de grups d’alliberament nacional com ETA en el cas nacional o dels tigres tàmils a Sri Lanka, provocats també per aquesta aparició dels nacionalismes exacerbats.

Finalment, la darrera promesa incomplerta que es destacarà en aquest article serà la promesa d’una primavera cultural sense precedents a la història. Encara i aquesta promesa, des del primer moment el nacionalisme ha creat espais culturals molt tancats a les seves fronteres, creant sistemes que menyspreen la funcionalitat a favor de servir els interessos de la nació, fet que talla les ales de forma clara i evident als joves que veuen que els seus interessos són sacrificats en nom de la cultura nacional. Tot i això, el progrés tecnològic no s’ha pogut frenar i els trets culturals es difonen cada vegada amb més velocitat malgrat els intents per part d’aquestes nacions de limitar-ho. Veient tots els problemes que han aparegut amb el nacionalisme quines alternatives hi ha? Aquí cadascú amb la seva manera de pensar, però almenys plantejar l’existència d’Estats que siguin poc més que corporacions administratives d’àmbit geogràfic sense pretensions sobiranes, i on la democràcia perdi importància a favor de les llibertats i els drets humans.

Antecedents a les revoltes àrabs de principis del segle XX

agost 23, 2023/1 Comment/in Articles de Recerca/by admin

Antecedents a les revoltes àrabs de principis del segle XX. Des de finals del segle XIX la fragmentació interna a l’Imperi Otomà és tan gran que existeix l’amenaça constant que les potències europees intervinguin. Davant d’aquesta situació, el sultà es veu obligat a promulgar una sèrie de reformes, conegudes com els Tanzimat, que pretenen afavorir el desenvolupament econòmic i educatiu, especialment amb la intenció evident d’homogeneïtzar culturalment el territori i afavorir les regions més aïllades o amb menys recursos econòmics.

Malgrat aquestes accions, els intents reformistes arriben tard i no eviten que es desencadeni un moviment revolucionari el 1908, moviment que partint dels Balcans s’expandirà i cobrarà una dimensió molt més gran quan els intel·lectuals s’hi sumin. Aquest moviment revolucionari nascut amb l’objectiu final d’aconseguir un govern constitucional estaria liderat entre d’altres pels Joves Turcs, joves militars i intel·lectuals que s’organitzen i es posen al capdavant perquè consideren que es tracta del seu deure, pràcticament com si fos una missió pedagògica. es tractés.

Per descriure la situació que es viurà el 1908 s’usa de vegades el concepte àrab Inqilab, molt semblant al terme enderrocament, encara que al principi en cap moment no es qüestionaria la unitat de l’Imperi, per la qual cosa seria més convenient parlar de reformes. Si és cert, però, que a mesura que les autoritats responen de forma violenta el moviment va cobrant cada cop més un caràcter antiimperialista per l’odi que genera per a molts la figura del sultà que alhora és el califa, per la qual cosa exerceix com líder religiós a més de governador suprem del seu territori.

Aquest fet és el que fa que la ja proclamada Revolució de 1908 es converteixi en una revolució religiosa. El canvi religiós s’ha convertit així, en una oportunitat per aconseguir un rerefons buscat, aconseguir més llibertats individuals. Amb aquesta situació i gràcies a intel·lectuals com Al Kawakibi començarà a estendre’s una idea per tot l’imperi i que en alguns casos transcendirà les seves fronteres, l’islam necessita un moviment de renovació que plantegi diversos temes que fins ara no havien estat abordats, com el paper de la dona a la societat, un aspecte en què se centraria especialment el periodista Abd al-Qadir al-Maghribi. I arran d’aquests plantejaments, es fundarien diaris i escoles de pensament dedicades a discutir aquests temes.

Davant aquesta situació ia causa del cada vegada menor suport dins de l’Imperi, el califa es veuria obligat primer a restaurar la Constitució, i després que això tampoc no n’hi hagués prou, a claudicar. D’aquesta manera els Joves Turcs es farien amb el poder prometent al poble portar a càrrec totes aquestes reformes que s’havien plantejat al principi i que amb el temps s’evidenciaria que no s’arribarien a aplicar. Si bé en un inici semblava que es notaria un canvi sense precedents en territori otomà, el començament de la Primera Guerra Mundial va tenir grans efectes al territori atès que per poder mantenir-se en el conflicte les autoritats van posar en marxa una política de privacions i indagacions que van provocar grans fams. A més, el 1915 començarien les deportacions forçoses i les matances dictades per les autoritats, contra alguns pobles com l’armeni, demostrant així que la situació a l’Imperi era cada vegada més inestable i que el desencís cap als Joves Turcs creixia a marxes forçades especialment a alguns punts d’aquest trontollant potència.

Antecedents a les revoltes àrabs de principis del segle XX: el que va suposar

Amb aquesta situació interna i a mesura que se sumaven fracassos al front que comportaven milers de baixes entre els joves que havien estat enviats a lluitar per un imperi amb què cada vegada menys se sentien representats, es començarien a veure alçaments en contra de les autoritats . Alçaments que persistirien després de la resolució del conflicte i que el bàndol aliat ocupés el que va ser el Gran Imperi Otomana deposant els Joves Turcs, oficialment el CUP (Comitè d’Unió i Progrés), encara que a partir d’aquest moment molts d’aquests pronunciaments passarien a ser anomenats com les revoltes àrabs atès el gran component d’arabitat que es demostrarien en aquests actes, en què a més es comencen a plantejar l’emancipació real per primera vegada. Veiem doncs que la ingerència estrangera provoca que comencin a aparèixer un nacionalisme que abans difícilment podria existir, ja que abans no existia com a tal un sentiment de pertinença a l’Imperi Otomà que a partir d’aquest moment sí que apareixeria amb la identitat àrab, amb la qual cada vegada més se sentien identificats per tota la càrrega simbòlica que comportava.

Tot i que aquests moviments es farien molt més evidents a partir de l’arribada de les potències estrangeres, tenim ja el 1916 la Gran Revolta àrab que té com a objectiu final crear un estat àrab unificat que substituís el fragmentat i ineficient imperi otomà que amb el CUP al poder pretén aïllar i ignorar els interessos àrabs a favor dels turcs. Una revolta per altra banda, recolzada pels anglesos i francesos que aprofitarien el descontentament àrab per dividir i debilitar l’Imperi Otomà que lluitava del costat de les Potències Centrals durant la guerra.

Amb el temps, i a mesura que aquesta revolta àrab va cobrant més força, tant els anglesos com els francesos retiressin el seu suport ja que entenen que podria ser perillós per als seus interessos aquesta unió de territoris amb aspiracions d’emancipació política que aconsegueixi, tot i que no tingui encara un disseny clar, finalment la independència.

Tot i haver deixat de comptar amb el suport estranger, l’odi contra tot allò vinculat amb les elits dirigents turques que tan durament han castigat la causa àrab és tan gran que en alguns punts del malmès Imperi apareixen organitzacions àrabs cada cop més fortes, com és el cas del Regne àrab a Síria liderat per Faysal, fill del jerife de la Meca. Aquest Regne àrab, tot i que deixaria d’existir com a tal poc més que quatre mesos després de la seva independència oficial després de la derrota contra els francesos, evidenciaria aquest desig de crear un gran estat àrab, la somiada Gran Síria que mai no es materialitzaria degut precisament a aquesta ingerència estrangera, doncs la regió seria dividida en dos segons els acords Sykes- Picot entre anglesos i francesos.

Amb aquests acords es començaria a aplicar com a tal el règim de tutela, legítim segons l’article 20 de l’estatut de la Societat de Nacions en cas que es tracti d’un territori constantment agitat per disputes o revoltes. A partir d’aquest moment, doncs, els francesos podien gestionar el territori que els havia estat assignat segons ho creguessin necessari de la mateixa manera que farien els francesos en la seva part. Així doncs, cadascú gestionaria la situació a la seva manera i mentre els francesos es van centrar a beneficiar els interessos dels cristians de la zona en proclamar el 1920 la independència del Gran Líban, de majoria cristiana, els anglesos a qui els toca fer-se càrrec de una situació encara més sensible consideren que a l’Iraq s’ha d’atorgar una teòrica independència, encara que sempre sota la seva tutela, mentre que a Palestina van optar per mantenir-se en certa mesura al marge, especialment després que la declaració Balfour a favor dels interessos jueus preocupés els àrabs a la zona.

S’observa així que el sentiment de panarabisme no és una cosa recent, sinó que transcendeix en el temps. Ja des de principis del segle XX l’Imperi Otomà és un colós moribund i els seus últims cops de cua afecten de forma directa els territoris àrabs ja que el CUP en un primer moment i les potències europees després, els van rellevar en un segon pla provocant el malestar que acabaria amb el temps portant que s’alcessin en contra de l’status quo amb la intenció de crear un estat que encaixi amb les seves pretensions, unes pretensions que per altra banda havien estat ignorades durant tot aquest temps i provocarien grans desgràcies amb el temps.